Català

English

Llibreta de flors

22 des. 2011

A flowery hardcover notebook

Aquesta llibreta va ser el regal que vaig fer per l’amic invisible aquest any, aprofitant un cos de llibre que ja havíem fet aquest estiu. A poc a poc anem perfeccionant la tècnica de les llibretes de tapa dura!

En aquest cas a part de les pàgines – que són restes d’una impremta – i la cinta marcapàgines – que era el llaç d’un regal – la majoria dels materials són comprats: la tela de flors de la coberta, la tela de llibre gris del llom, el cartró gruixut de la tapa dura, el paper de les guardes, la capçada – la cinta vermella que protegeix de la pols a la part interior del llom – i, com sempre, els estris, la cola i el fil.

La diferència que noto a fer servir materials comprats és que la majoria que comprem són coses fetes a propòsit per a l’enquadernació, de manera que treballar-hi és més fàcil. Per exemple, la tela de llibre gris ja ve reforçada i té una rigidesa que en canvi, la tela de flors, molt més fina, no té i per tant costa més treballar-hi. Si féssim servir només materials comprats a propòsit, seria molt fàcil aconseguir resultats molt atractius i professionals. Però crec que és el fet de treballar amb l’atzar i els materials trobats que li dóna la seva personalitat a cadascuna de les llibretes que fem.

En general estic contenta amb el resultat, tot i que quan la vaig acabar em vaig adonar que també hauria d’haver reforçat el llom amb cartró i que ara queda una mica de nyigui-nyogui. Espero que duri força temps, però!

Fotos de la TAU*MH

Don't judge this book by its coverThis is what happens when you use found print shop paper

filed in Publicacions

Quadern de dibuixos de la Gina

13 nov. 2011

100% reused materials on the making of this notebook

Un altre tros de paper d’embalar que anava cap a les escombraries va ser la base per a la creació d’aquesta llibreta. El paper marró, que vaig trobar arrugat i fet una bola, va estar molt agraït que li allargués una mica el cicle de vida i espero que la Gina li trobi un bon ús.

La portada inclou: una bosseta de paper, bosses de te, paper d’embalar (més gruixut que el de l’interior).
A dins: paper marró d’embalar, cosit amb fil de lli.
Tot això s’uneix gràcies a algunes peces de cartró (capses de cereals, etc.) i la nostra millor amiga, la cola blanca.

The front coverThe backInside

filed in Publicacions

Coberta de ganxet

25 oct. 2011

Crochet cover notebook with found paper

Han passat uns quants dies, hem d’admetre que el canvi de localització i l’estar anant amunt i avall no afavoreix la creació manual. Al menys no per a nosaltres. Es necessita una certa calma i tranquil·litat per a decidir mirar al nostre voltant i buscar materials, tenir un temps sense gaires preocupacions – a part de les eternes preocupacions metafísiques – per a desenvolupar el projecte, etc.

Aquesta llibreta està feta a partir d’un llarg tros de paper reciclat que tot arrugat dins una capsa havia complert la funció de protegir-ne el contingut. Retallades a la mida adequada amb l’ancestral mètode del plec i l’estrip, vaig agrupar les pàgines en plecs de 4 i les vaig cosir amb fil de lli. Després ho vaig assegurar amb cola, un pas no necessari però que suposo que tampoc està de més.

La coberta és una cartulina gruixuda (d’una capsa de detergent), recoberta per dins amb un sobre marró, i per fora amb una tela de ganxet – amb fil de lli i cotó – que també inclou un cordó per a mantenir-la tancada i un protector per a les pàgines.

Alguns dels lectors han esmentat una mica de confusió en relació als conceptes de paper reciclat, trobat, recuperat… Normalment quan parlem de paper recuperat o trobat ens referim a aquell paper que està destinat o es troba a les escombraries i que fem servir sense processar-lo de cap altra manera que tallar-lo, doblegar-lo, i altres procediments manuals que no n’afecten la naturalesa.

En canvi, normalment el paper reciclat és aquell fet amb matèria primera reciclada, és a dir que el paper ha estat sotmès a un procés de transformació, mecànic o industrial, que en canvia la forma i en permet la reutilització. Nosaltres aquest procés fins ara no l’hem fet mai, així que si parlem de paper reciclat ho diem com a propietat del paper mateix.

Tot i això, no descarto que en alguna de les entrades haguem fet servir un terme per l’altre, i intentarem evitar l’ambigüitat en el futur.

The paper was all wrinkled, but it looks really good now!

filed in Publicacions

Intents novel·lats

8 set. 2011

A book with words!

Finalment el moment va arribar en què se’ns va presentar la ocasió de fer un llibre… amb lletra! El Taylor volia que li féssim un exemplar en paper de la seva novel·la no publicada per a propi ús, i nosaltres ben contents de provar les nostres novament adquirides habilitats per a aquest menester!

En cap moment m’havia arribat a plantejar que això de fer llibres implicaria passar tant de temps davant de l’ordinador intentant aclarir el procediment informàtic mitjançant el qual podriem adquirir les pàgines impreses amb què fer el llibre. Vam provar amb diferents programes i no vam trobar-ne cap que ens fes del tot el pes, però sí un (el Bookbinder 3.0) que de moment ens va permetre aconseguir pàgines impreses en el format adequat.

El llibre està imprès en paper reciclat, les pàgines tallades, doblegades i encolades, i la coberta recoberta d’un paper trobat i serigrafiat i encolada al cos del llibre.

Per a la coberta vam tenir la inspiració de fer-la serigrafiada i en un matí vam fer-ne el disseny i la realització -a casa- d’aquest exemplar únic i irrepetible que fins i tot inclou una pàgina encolada a l’inrevès: la successió de pàgines és 110 114 113 112 111 (o alguna cosa similar). Què hi farem, tota persona i tot llibre tenen la seva personalitat i les seves peculiaritats! En properes ocasions anirem més amb compte! (Tot i que no tinc gaire clar com podríem anar encara més amb compte!)

I la portada serigrafiada!

filed in Publicacions

Algunes altres

7 set. 2011

small Dos-à-dos

Per aprofitar algunes de les restes de paper que ens quedaven, el Clayton es va dedicar a encolar unes quantes petites i mitjanes llibretes i jo els hi vaig buscar cobertes amb diversos materials dels que teníem.

Aquesta de dalt és una petita llibreta el que se’n diu dos-à-dos que vol dir dors amb dors, més o menys, és a dir, són dues llibretes (o llibres) unides per la part posterior, és a dir, enquadernades juntes de manera que s’ha de girar el llibre per a llegir-ne l’altra banda.

La cartulina de foradets és l’únic d’aquests materials -tret de la pega i les eines- que vam comprar. El llibre de peixos i el de colorins tenen cobertes de collage amb diferents elements – retalls, embalatges, pòsters-.

Una trista notícia que no acaba de venir al cas és que hem perdut el segell amb el nostre logo. Tenim dues opcions, o bé intentar repetir-lo amb linogravat – cosa que no resultarà gaire exacte – o digitalitzar-ne la imatge i fer-nos fer un segell de goma. Això tindria l’avantatge que seria més còmode a l’hora d’imprimir-lo, ja que el procés d’entintar el linogravat és una mica laboriós, però és clar, es perdria la intervenció de l’atzar que fa que cada vegada quedi diferent i el toc artesà. Què en penseu?

A notebook covered with a poster found in the streets of BerlinFish fish (illustration by Violeta Lopiz http://violetalopiz.blogspot.com/)

filed in Meta, Publicacions

Tapa dura

26 ag. 2011

Our first hardcover book!

Estavem per aquí l’altre dia preguntant-nos què podríem fer, ja hem provat totes les tècniques que se’ns han acudit, hem fet llibres petits i mitjans, amb materials reciclats i amb materials trobats, cosits i encolats… I vam decidir que ja estavem preparats per entrar al terreny de les coses serioses: els llibres de tapa dura.

Evidentment la cosa no va ser tot flors i violes, però el resultat considerem que és força digne i com sempre, hem après dels nostres errors, principalment, posar la cola al bloc del llibre abans de provar si encaixa amb la coberta, descobrir que no encaixa quan ets a mig encaixar-lo i com a resultat col·locar-lo del tot guerxo amb una c0la massa líquida que fa que les guardes tinguin unes quantes ondulacions.

De tota manera n’estem bastant contents, però està ben clar que hem de fer més proves per a depurar la tècnica. Tots els papers utilitzats són trobats, només els materials (fil, cartró, eines) són comprats, com sempre. El bonic paper de la coberta és la part del darrera d’un catàleg de papereres i mobiliari urbà!

Here you can see some of its imperfections

filed in Publicacions

El temps passa

24 ag. 2011

Cançoner per l'ukelele

He fet un cançoner per l’ukelele per una amiga nova!  Tinc una carta des de fa un temps, més d’un any, per ella d’un altre amic i encara no l’he repartit.  Llavors, l’he fet per donar una mica més de valor a aquest lliurament.  Vaig trobar aquesta postal en una botiga a Berlin que només ven ukeleles i els seus accessoris!  Em sembla molt maco.

filed in Publicacions

Hoch soll er leben!

23 ag. 2011

It's re(a)d like a strawberry

He fet un llibre per l’aniversari del meu millor amic!  Queda molt bé, em sembla.  Una cosa és que he fet amb cosir japonès i això no funciona súper bé amb un llibre així, però, què hi farem, eh?  Estic molt content que continuo millorar i això passa només quan m’esforço de debò.

Per molts anys, nen.

filed in Publicacions

Encara més petits

22 ag. 2011

If the others were minibooks, are these microbooks?

Per aprofitar unes sobres de paper, l’altre dia vaig estar fent aquests llibrets minúsculs. La veritat és que treballant a aquest tamany la cosa es fa una mica laboriosa… I no queda del tot clar si és possible d’escriure-hi! Ho he provat amb un dels llibres miniatura i és més difícil del que m’imaginava!

Tot i això, com a mínim són útils com a peces de construcció.

Per cert: si, tenim claus somrients!

Al menys serveixen per a construir castells i torres...

filed in Publicacions