Llibreta de flors
Aquesta llibreta va ser el regal que vaig fer per l’amic invisible aquest any, aprofitant un cos de llibre que ja havíem fet aquest estiu. A poc a poc anem perfeccionant la tècnica de les llibretes de tapa dura!
En aquest cas a part de les pàgines – que són restes d’una impremta – i la cinta marcapàgines – que era el llaç d’un regal – la majoria dels materials són comprats: la tela de flors de la coberta, la tela de llibre gris del llom, el cartró gruixut de la tapa dura, el paper de les guardes, la capçada – la cinta vermella que protegeix de la pols a la part interior del llom – i, com sempre, els estris, la cola i el fil.
La diferència que noto a fer servir materials comprats és que la majoria que comprem són coses fetes a propòsit per a l’enquadernació, de manera que treballar-hi és més fàcil. Per exemple, la tela de llibre gris ja ve reforçada i té una rigidesa que en canvi, la tela de flors, molt més fina, no té i per tant costa més treballar-hi. Si féssim servir només materials comprats a propòsit, seria molt fàcil aconseguir resultats molt atractius i professionals. Però crec que és el fet de treballar amb l’atzar i els materials trobats que li dóna la seva personalitat a cadascuna de les llibretes que fem.
En general estic contenta amb el resultat, tot i que quan la vaig acabar em vaig adonar que també hauria d’haver reforçat el llom amb cartró i que ara queda una mica de nyigui-nyogui. Espero que duri força temps, però!
Fotos de la TAU*MH
