7 des. 2016

Fa uns quants anys, el C ens va fer una eina per a punxar els plecs més fàcilment (si en coneixeu el nom en català, sisplau, feu-m’ho saber!). La va fer amb fusta d’una caixa de fruita. Ens ha ajudat molt en la tasca de l’enquadernació i és molt resistent i no ocupa gaire lloc guardada, cosa que s’agraeix (i també la fa transportable!). Fa poc vaig decidir que en faria més perquè als tallers d’enquadernació més gent en pogués fer servir alhora. Tot i que l’eina només fa 16 cm de llarg, l’he feta servir en l’enquadernació de quaderns de fins a una mida A5 sense problemes. Ara que en tinc diverses, m’imagino que en podria posar una al costat de l’altra i punxar plecs de fins a mida A3! A més, vaig tenir la sort de trobar una caixa que tenia peces de 20 cm, així que n’he fet alguns de més grans.

Quines caixes més útils, qui ho hauria dit!
Vaig decidir que faria unes quantes fotos del procés, i escriuria una mica sobre com ho havia fet. És tan fàcil, que al final vaig fer menys fotos del que volia i no puc ensenyar tot el procés bé! Espero que quedi clar igualment amb l’explicació.
MATERIALS:
- 2 falques de les cantonades d’una caixa de fruita (a la foto es veu),
- 3 trossos petits de fusta de balsa o marqueteria (d’aproximadament 6 cm x 3 cm x 4 mm), per exemple recuperats dels costats o la part de sota de la caixa,
- cola blanca de fusta o manualitats.

EINES:
- llapis (o fer les marques amb el cúter),
- regle,
- cúter,
- petit tornavís pla (que no ens importi gaire fer una mica malbé),
- tenalles o alicates,
- paper de vidre,
- paper brut (per protegir la taula de la pega).
PROCEDIMENT
- Primer de tot, haurem de desmuntar les caixes per quedar-nos amb les cantonades que volem. Per a això fem lliscar la punta del tornavís per sota de les grapes i fem palanca. Pot ser que ens haguem d’ajudar amb unes tenalles o similar. N’hi ha moltes, de grapes, però la fusta és molt tova i el procés és molt fàcil. Si voleu, poseu-vos guants per protegir les mans de rascades o estelles.

i. La peça de la cantonada que volem. ii. Fem palanca amb el tornavís per treure les grapes.
- Si la superfície no és tan llisa com voldríem, ara és el moment de passar-hi el paper de vidre.
- De les dues peces recuperades de les cantonades, escollim els costats llargs que estiguin més rectes i els encarem, posant-los un al costat de l’altre i deixant una escletxa d’1,5 o 2 mm entremig. Ara ho tenim col·locat gairebé com serà quan estigui acabat, així que podeu mirar les fotos de l’eina acabada per fer-vos una idea millor del que vull dir (em sap greu no tenir cap foto d’aquest pas).
- Ara prendrem algunes mides. L’amplada del que serà l’eina, com la tenim col·locada en el pas anterior, i l’alçada. Tingueu en compte que al ser un material reutilitzat i de baixa qualitat, segurament l’amplada i alçada de les fustes no serà regular. Farem una aproximació i ja farà el fet, que no estem fent pas un coet!
- Tallem tres peces de la fusta de balsa: un costat que serà l’amplada per l’alçada sumada al gruix de la fusta de balsa i dues bases que seran tan llargues com l’amplada de l’eina i un o dos centímetres d’alt. El cúter hauria de ser suficient per a tallar aquesta fusta prima.

i. Diagrama de les parts i les mesures que hem de prendre. ii. Així comença el procés d’encolar.
- Col·loquem les dues bases sobre la taula. Posem-hi una mica de cola, deixant el centre lliure. Ara col·loquem les dues peces llargues en forma de falca a sobre i n’ajustem la posició fins que les bases siguin als extrems i quedi una escletxa regular d’1,5 a 2 mm entre les dues peces grans, a la vall, com si diguéssim. Com que la cola triga una mica a assecar-se, tenim temps per a reajustar-ho fins que quedi tot ben posat. Assegureu-vos que en un dels extrems les dues peces estiguin alineades, perquè aquí hi enganxarem la peça del costat.
- Deixem-ho assecar una miqueta abans de posar cola a l’extrem i col·locar-hi la petita peça del costat. Posem l’eina sobre la taula per comprovar que quedi plana i estable. Només posem la peça del costat en una de les dues bandes perquè així podem fer servir plecs més grans i simplement els deixem sobresortir per l’altra banda de l’eina.
- Esperem que s’assequi i ja es pot fer servir!

Per a fer servir l’eina, recordeu-vos d’alinear sempre els plecs contra el costat que està tapat, així ens assegurarem que els forats quedin regulars.
Si en fas un, sisplau, fes-me saber si et va bé o si hi ha algun aspecte que milloraries! Jo és l’únic model que he fet servir mai, així que no ho puc comparar amb cap altre. Abans d’això feia servir les pàgines grogues!
filed in
Tutorial @ca · tagged eina, fusta, tutorial
11 gen. 2016
De sempre recordo sentir un estrany encís per les agendes. De petita, el moment d’anar a la llibreria a comprar els llibres de text i escollir una agenda era un moment molt especial. Em devia passar una llarga estona, mirant-me-les i remirant-me-les totes, la coberta, el disseny, la mida… Era una elecció que feia amb molta cura, i la màgia d’aquell objecte m’acompanyava durant tot el curs.

Amb els anys, però, i una vida poc organitzada amb pocs compromisos per apuntar, les meves agendes tendeixen a quedar-se en un racó, oblidades, buides, tristes. I tot i que encara me les miro i remiro quan comencen a posar-les a les botigues a final d’any, no em permeto pas comprar-ne cap, perquè em faria més pena que altra cosa, la trista agenda en blanc.
Però he descobert una manera de reviure una mica d’aquella màgia: està amagada dins el procés de crear-ne una jo, d’agenda.

Una de les il·lustracions… Algú reconeix l’escena? I la butxaca del final.
M’he passat el final de l’any passat i el principi d’aquest ficada en aquest procés: preparar el disseny de les pàgines, imprimir-ne els fulls a la impressora de casa, alimentant els fulls d’un en un per a imprimir-ne l’altra banda. Amb una bonica tela trobada aquí a Cervera com a coberta, uns estranys papers trobats entre coses de la infància com a guardes, unes simpàtiques – i útils, espero – butxaques a la part del darrere, un marcapàgines fet amb una cinta trobada pel carrer i una goma elàstica per a tancar-ho tot plegat, estic ben contenta amb el resultat.

Aquestes butxaques són un sobre dividit en dos.
Però això no és tot! Mentre feia proves per fer servir símbols tipogràfics com a sanefa per separar els dies de la setmana, se’m va acudir una idea millor: i si feia servir text, en lletra ben petita, que formés una línia visual però alhora afegís un punt de contingut a cada setmana? Dit i fet. Vaig escollir els principis d’alguns llibres i textos; alguns d’ells clàssics, d’altres llibres preferits, algun poema. I d’aquesta manera vaig crear un joc d’endevinalles. Cada setmana, que ho endevinarà quin llibre és? I si no, serveix com a recomanació. Per arrodonir vaig afegir-hi il·lustracions relacionades amb els textos a la pàgina oposada.

Aquesta està en català, castellà, anglès, francès i italià. Però m’estic pensant de fer-ne una versió en una sèrie de llengües més accessibles o potser en una de sola, i potser algú en voldria tenir una!
Va ser molt divertit fer-la, i espero que també ho sigui fer-la servir!
filed in
Publicacions · tagged agenda, butxaca, cosit i encolat
24 febr. 2014

Aquest any, entre mudances i viatges, no hem fet cap gran edició d’agendes com l’any passat, i només un parell d’agendes de mes a la vista per a aquells més satisfets amb les del 2013.
Per un regal, però, hem fet aquesta agenda d’exemplar únic, en què cada full està pintat a mà individualment i amb una portada brodada.

Vista de la coberta i la contracoberta
El paper és reciclat i fotocopiat amb una màquina antiquada, la coberta són restes de papers, fils i un tros d’un jersei trencat. Quan ajuntem unes quantes coses que per si soles potser no tenen gaire valor, en surt un resultat prou interessant, no trobeu?

1. Exemple pàgina interior de l’agenda 2. Detall subjecció de la goma 3. Butxaca interior 4. Vista superior
filed in
Publicacions · tagged agenda @ca, brodat @ca, reciclatge
1 abr. 2013

Hem estat una mica callats, però sembla que amb la primavera estem recuperant l’energia! Aquesta és la nostra darrera creació: un àlbum de fotos (en blanc) amb un molinet de tela tridimensional a la portada! Estic contenta sobretot de la combinació de colors.
La portada la vaig confeccionar amb retalls de robes diverses, les pàgines són cartulina Canson de 180 g/m2 (de la papereria) i l’àlbum s’aguanta amb fil de lli negre amb una enquadernació que s’anomena copta, i que es caracteritza perquè el llom queda al descobert i es veuen els punts formant una cadena.
Aquest tipus d’enquadernació va molt bé per a àlbums i llibretes de retalls perquè permeten que hi afegeixis papers, fotos, retalls, a dins sense inflar-se tan ràpid com amb els altres tipus d’enquadernacions. És el primer cop que la provem, i tot i que no ha quedat perfecta, n’estem força contents i seguirem investigant-ne les possibilitats!
El molinet de la portada és un bloc de patchwork que he adaptat (l’original no tenia tants colors, però estava molt més ben fet!).

filed in
Publicacions
15 gen. 2013

Hem estat una mica enfeinats en aquest canvi d’any acabant d’enllestir les més de 25 agendes enquadernades a mà que ajudaran a organitzar-se el 2013 a bastantes persones!
A sobre i a sota d’aquestes paraules hi ha imatges de l’agenda que va dissenyar The Kruch i que ha venut a la seva botiga Etsy. Ha sigut molt bona pràctica per a enquadernar per primer cop una sèrie considerable amb contingut, cosa de la qual només teníem l’experiència d’un exemplar d’una novel·la per al seu autor. El fet d’imprimir en sèries petites i dependre d’impressores que romanen altament fora del nostre control fa que les irregularitats en la impressió siguin més freqüents del que voldríem. Tanmateix, els resultats són prou satisfactoris i ens diuen que els seus receptors queden ben contents!

També hem reeditat alguns exemplars de l’agenda de mes a la vista (ja només ens queda un full del calendari de rajoles!) i hem realitzat un disseny propi per a una agenda de setmana a la vista, derivat en part de la imatge de l’anterior, però en blanc i negre per economitzar.
En el cas de les agendes la major part dels materials són nous: les pàgines són paper blanc de la copisteria imprès amb tinta tòner… Però l’interior de les cobertes és de cartolina de capses de cereals o similars, i és clar, les portades de les agendes mes a la vista segueixen sent d’un antic calendari del 2004.

filed in
Publicacions
19 des. 2012

Aquest quadern és fruit d’un encàrrec en què l’A ens va donar plena llibertat creativa. Des de la recerca pels contenidors de Barcelona per trobar el paper d’embalar adient per les pàgines, a la ideació de la imatge, a la seva realització en aplic i brodat fins a la composició final de tots els elements per a fer-ne una llibreta és un clar exemple del motiu pel qual ens vam ficar en això de l’enquadernació.

i. brodat de la coberta ii. el bloc de pàgines llest iii. muntatge de la coberta iv. afegim un botó
Les pàgines són un paper bicolor (marró més fosc / marró més clar) recuperat d’un contenidor de reciclatge, cosit amb fil de lli; les teles són retalls de procedències diverses, brodades amb fil perlé de cotó; les guardes són sobres recuperats; el marcapàgines i el cordill de tancar són cinta de seda; el botó de fusta ve de la caixa de botons de la meva àvia.


filed in
Publicacions
29 set. 2012

Aquesta agenda l’he preparat per encàrrec, un mes a la vista a cada pàgina. He dissenyat, maquetat, imprès i enquadernat l’agenda amb una foto de rajoles portugueses com a portada (procedent d’un calendari vell). Inclou els mesos d’octubre a setembre de 2012-13 i cada mes és d’un color diferent, adequat a l’estació de l’any. Ha quedat força bonica, però sobretot espero que rebi un bon ús i que sigui pràctica!

Si t’interessa una agenda semblant (o diferent) per a tu, posa’t en contacte amb nosaltres

filed in
Publicacions
27 set. 2012

Finalment ja hem enllestit la primera edició dels dos primers números de la sèrie “Cuentos de Ben” i de petits quaderns en blanc per a The Kruch. Ens comenten que no semblen fets a mà, però ho són: cada pàgina ha sigut tallada a mida, plegada, cosida i arrodonida a mà al taller d’Edicions Cotton Flower, les portades i els contes impresos a la copisteria de més a prop. De vegades, els artesans ens trobem amb que se’ns demana la imperfecció per a donar més valor a l’obra feta a mà, motiu pel qual imagino que més d’un ha introduït en la seva producció elements que donen aquesta sensació. Però què és el que importa? L’aparença o la realitat? Què és la realitat? Més filosofia en properes entregues.
En qualsevol cas, ja els podeu comprar a la seva botiga online!

filed in
Publicacions
7 ag. 2012

A finals de juliol vam iniciar un projecte conjunt amb el dibuixant The Kruch per a editar algunes de les seves històries i realitzar petits quaderns amb portades il·lustrades per ell.
Tant els quaderns (a l’esquerra) com el petit conte estan impresos digitalment i cosits en tres punts, els fulls de la llibreteta són paper blanc A4 tallat a mida.
Un plaer compartir la creativitat i el procés amb el Kruch i ajudar-lo a materialitzar aquestes creacions!

filed in
Meta @ca