Tutorial: eina per a punxar plecs
Fa uns quants anys, el C ens va fer una eina per a punxar els plecs més fàcilment (si en coneixeu el nom en català, sisplau, feu-m’ho saber!). La va fer amb fusta d’una caixa de fruita. Ens ha ajudat molt en la tasca de l’enquadernació i és molt resistent i no ocupa gaire lloc guardada, cosa que s’agraeix (i també la fa transportable!). Fa poc vaig decidir que en faria més perquè als tallers d’enquadernació més gent en pogués fer servir alhora. Tot i que l’eina només fa 16 cm de llarg, l’he feta servir en l’enquadernació de quaderns de fins a una mida A5 sense problemes. Ara que en tinc diverses, m’imagino que en podria posar una al costat de l’altra i punxar plecs de fins a mida A3! A més, vaig tenir la sort de trobar una caixa que tenia peces de 20 cm, així que n’he fet alguns de més grans.
Quines caixes més útils, qui ho hauria dit!
Vaig decidir que faria unes quantes fotos del procés, i escriuria una mica sobre com ho havia fet. És tan fàcil, que al final vaig fer menys fotos del que volia i no puc ensenyar tot el procés bé! Espero que quedi clar igualment amb l’explicació.
MATERIALS:
- 2 falques de les cantonades d’una caixa de fruita (a la foto es veu),
- 3 trossos petits de fusta de balsa o marqueteria (d’aproximadament 6 cm x 3 cm x 4 mm), per exemple recuperats dels costats o la part de sota de la caixa,
- cola blanca de fusta o manualitats.
EINES:
- llapis (o fer les marques amb el cúter),
- regle,
- cúter,
- petit tornavís pla (que no ens importi gaire fer una mica malbé),
- tenalles o alicates,
- paper de vidre,
- paper brut (per protegir la taula de la pega).
PROCEDIMENT
- Primer de tot, haurem de desmuntar les caixes per quedar-nos amb les cantonades que volem. Per a això fem lliscar la punta del tornavís per sota de les grapes i fem palanca. Pot ser que ens haguem d’ajudar amb unes tenalles o similar. N’hi ha moltes, de grapes, però la fusta és molt tova i el procés és molt fàcil. Si voleu, poseu-vos guants per protegir les mans de rascades o estelles.
i. La peça de la cantonada que volem. ii. Fem palanca amb el tornavís per treure les grapes.
- Si la superfície no és tan llisa com voldríem, ara és el moment de passar-hi el paper de vidre.
- De les dues peces recuperades de les cantonades, escollim els costats llargs que estiguin més rectes i els encarem, posant-los un al costat de l’altre i deixant una escletxa d’1,5 o 2 mm entremig. Ara ho tenim col·locat gairebé com serà quan estigui acabat, així que podeu mirar les fotos de l’eina acabada per fer-vos una idea millor del que vull dir (em sap greu no tenir cap foto d’aquest pas).
- Ara prendrem algunes mides. L’amplada del que serà l’eina, com la tenim col·locada en el pas anterior, i l’alçada. Tingueu en compte que al ser un material reutilitzat i de baixa qualitat, segurament l’amplada i alçada de les fustes no serà regular. Farem una aproximació i ja farà el fet, que no estem fent pas un coet!
- Tallem tres peces de la fusta de balsa: un costat que serà l’amplada per l’alçada sumada al gruix de la fusta de balsa i dues bases que seran tan llargues com l’amplada de l’eina i un o dos centímetres d’alt. El cúter hauria de ser suficient per a tallar aquesta fusta prima.
i. Diagrama de les parts i les mesures que hem de prendre. ii. Així comença el procés d’encolar.
- Col·loquem les dues bases sobre la taula. Posem-hi una mica de cola, deixant el centre lliure. Ara col·loquem les dues peces llargues en forma de falca a sobre i n’ajustem la posició fins que les bases siguin als extrems i quedi una escletxa regular d’1,5 a 2 mm entre les dues peces grans, a la vall, com si diguéssim. Com que la cola triga una mica a assecar-se, tenim temps per a reajustar-ho fins que quedi tot ben posat. Assegureu-vos que en un dels extrems les dues peces estiguin alineades, perquè aquí hi enganxarem la peça del costat.
- Deixem-ho assecar una miqueta abans de posar cola a l’extrem i col·locar-hi la petita peça del costat. Posem l’eina sobre la taula per comprovar que quedi plana i estable. Només posem la peça del costat en una de les dues bandes perquè així podem fer servir plecs més grans i simplement els deixem sobresortir per l’altra banda de l’eina.
- Esperem que s’assequi i ja es pot fer servir!
Per a fer servir l’eina, recordeu-vos d’alinear sempre els plecs contra el costat que està tapat, així ens assegurarem que els forats quedin regulars.
Si en fas un, sisplau, fes-me saber si et va bé o si hi ha algun aspecte que milloraries! Jo és l’únic model que he fet servir mai, així que no ho puc comparar amb cap altre. Abans d’això feia servir les pàgines grogues!